Parlem de territori, els ensenyo mapes i obrim imatges de Ventalló a instamaps.cat, els explico que seran artistes i que pensarem sobre el caminar per després dibuixar el caminar. Es sorprenen quan els explico el concepte de "deriva". Per a nosaltres, els adults, caminar vol dir caminar des d´aquí allà, sempre amb un objectiu, gairebé sempre també seguint trajectes que repetim, trajecte prefixats. Per a ells, però, el caminar fent derives és la forma habitual de desplaçament en el temps i l´espai. No van enlloc i van a totes bandes. Sempre estan oberts a la sorpresa, a l´esdeveniment. El primer que fem és dibuixar al terra, en un paper gran, el recorregut que cadascún d´ells fa des de casa a l´escola. Després escriuen en notes adhesives que enganxen al paper quines són les coses que veuen durant el trajecte de casa a l´escola i quines són les emocions que experimenten. Alguns arriben en cotxe, però. Altres estan tan a prop que el seu trajecte no fa més de 20 passes.
A la tarda anem a la Fundació Perramón i els encarrego recollir empremptes del camí amb la tècnica del "frotta
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada